Els 10 manaments dels músics:

1.- Germanor. Els músics, quan van a tocar es converteixen en “germans”. El tabac, cubata, almax, blistex i similars d'un músic, automàticament, és de tots els músics. Fins i tot d'altres particions.

2.- Combustibilidad. Igual que els cotxes funcionen amb gasolina, els músics funcionen amb alcohol. Si un músic no disposa d'un o diversos cubates prop, el seu rendiment serà ínfim i mínim ja que no està a gust.

3.- Alimentació. El músic ha d'alimentar-se correctament. Àdhuc amb l'efecte de la ressaca del dia anterior ha d'omplir bé l'estómac per a tenir energia i perquè els cubates no li peguen un castanya. Així que, si li posen per a menjar merda es menja tres plats.

4.- Extroverçao. Quan un músic va a tocar, la majoria de vegades, no sap ni amb qui va, o sigui, que no coneix a gran part dels altres músics. Per això mateix és extrovertit i de seguida coneix a tots els altres i gaudeix al màxim la seva estada amb ells. El truc és una eina fonamental per a ampliar els llaços amb els altres.

5.- Sinvergüenzonería. El músic de carrer, exceptuant en processons, és barruda i llançat. Si ha de tocar escandalosament o encarant l'instrument a les mamelles d'alguna titi, ho farà gustos. Si ha de llençar-se un "rot" enorme per a demostrar la seva capacitat decibélica, també ho farà si hi ha o no hagi gent davant. La gent vol espectacle i sent descarat s'oferix en quantitats ingents la qual cosa el públic agraïx enormement.

6.- Vampirisme. En època d'actuació el músic es transforma en vampir. Dorm poc i mal. A la nit surt de festa a esprémer qualsevol cosa i pel dia toca. "Aina pues, dorm a la tarda i quan no dorm, doncs la majoria de vegades es dedica a parlar amb els altres o jugar al truc.

7.- Broma. És indispensable en un bon músic que sigui "guasón". L'alcohol ajuda però ha de néixer de dintre de cadascun. El músic seriós o que no s'integra en el grup afecta a la resta a més de que viola un manament important. Imprescindible saber-se uns 30 acudits per a sortir al pas quan arribi la ronda.

8.-Nmenotécnia. Tot músic ha de saber-se de memòria, com a mínim, 10 pasdobles, 10 xarangues, 5 marxes mores, 5 marxes cristianes i 2 marxes de processó. D'aquesta manera, vagi on vagi sempre tindrà segur alguna cosa que tocar sempre que no hagi papers pel mig. Als novatos se'ls perdona doncs no saben perquè no tenen pràctica.

9.- Higiene. El músic que va a tocar per a diversos dies a algun lloc ha d'exigir una dutxa en condicions per a endreçar-se. La temperatura de l'aigua no importa i la pressió gairebé que tampoc. El que importa és que hagi una dutxa per a netejar-se doncs després de tocar se sua i després cal anar a la caça d'alguna cordera i cal estar presentable.

10.- Erudiço. En totes les particions sempre hi ha algun músic novençà que no sap molt bé per on va. El deure els altres companys és ensenyar-li quants més trucs millor per a accelerar el seu aprenentatge i perquè pugui fer l'animal al màxim com més pronte. El músic “experimentat” que quan ix a tocar no fa l'animal o no se li escolta, per molt que ensenyi, serà segur que no repetirà en aquesta partició.

Nota: per a les noies músic, els manaments són exactament iguals. Solament que canvia la paraula “mamelles” per “paquet” (que sempre s'agraïx, escolta).